EM SUGGEREIX:
Inquietant. Oníric. Culte. Visual. Frenètic. Retrat de sensacions. Aconseguides BSO. Sexe. Vagatge intel.lectual. Paranoia. Videoclip. Angoixa. Drogues. Muntatge àgil i original.
FILMOGRAFIA:
Supermarket Sweep (1991)
Fortune Cookie (1991)
Protozoa (1993)
Pi (1998)
Requiem for a dream (2000)
The Fountain (2006)
CURIOSITATS:
- “Requiem for a dream” és una adaptació cinematogràfica de la novel.la homònima de Hubert Selby.
- Considera que “Matrix” va marcar un abans i un després en el cinema de ciència ficció, de la mateixa manera que van fer-ho “La Guerra de las Galáxias” o “2001. Una Odisea en el Espacio“. Existeixen, doncs, pel.lícules pre-Matrix i post-Matrix.
OPINIÓ:
PUNTS FORTS:
- Construeix uns personatges creïbles amb arcs de transformació ben treballats.
- La realització és part de la narració, no un mer vehicle de comunicació.
- Connecta amb les emocions de l’espectador.
- Magistral fotografia.
PUNTS QUE ALGÚ POT CRITICAR:
- Són pel.lícules que requereixen cert nivell intel.lectual; per a espectadors que gaudeixen quan els fan pensar, reflexionar, anar una mica més enllà.
- Als nostres pares, o generacions anteriors, els costa seguir-les. Pel trencament de la linealitat narrativa, pel ritme àgil i picat, per la manera d’informar no només verbalment sinó també, i sobretot, visualment.
Pi: és la peli d’Aronofsky que menys recordo, però sí em va quedar grabada la increïble capacitat de l’autor per transmetre una atmosfera angoixant, claustrofòbica… i el dinamisme que impregna tota la narració. Sempre cal tornar-la a veure; cada vegada descobreixes nous missatges, noves referències, nous detalls.
Requiem for a dream: si “Pi” ja destacava per un muntatge poc convencional, “Requiem for a dream” representa la consagració d’Aronofsky: plans picats, carregats de significat; aconsegueix comunicar de forma visual tant l’ambient com les emocions. Magnífica BSO. Colpidora.
The Fountain: He sentit molta gent que deixa aquesta pel.lícula per terra, i probablement, si t’agrada el cinema comercial, trobis que “The Fountain” no val gran cosa, que no s’entén o que, fins i tot, t’avorreix perquè et perds en ella. Personalment, no trobo que no s’entengui, és qüestió d’entrar-hi. Qüestió de comprendre que se t’estan explicant dues històries que tenen els mateixos actors com a protagonistes però que l’únic que tenen en comú és el tema: la búsqueda de la vida eterna; que també és el què t’expliquen les escenes, d’una fotografia sublim, emmarcades en un no-espai i no-temps i molt relacionades amb la filosofia hindú i budista.
Petiot escribió,
Octubre 29, 2007 @ 4:09 pm
Que seria del cinema sense el gran Darren… La seva forma de treballar acurada fa que cap de les seves pel·lícules passi inadvertida per qualsevol que la vegi. És un purista del cinema i de la imatge, i això és loable donat en l’estat en el que es troba la industria fílmica. Volem més Aronofkys i menys cinema comercial!!!!
RogerXarxa escribió,
Octubre 29, 2007 @ 11:11 pm
buenas! primer de tot…benvingut sigui malditopimiento al món internauta
pel que fa a l’aronofsky què n’he de dir…he vist pi i requiem for a dream i cap de les dues em va deixar indiferent. el que tu dius, es tracta d’un cinema en el que s’ha de fer servir el coco i a mi aquest tipus de pel·licules m’agrada. ara he de veure the fountain. bon dimarts!