Els Barrufets
Tot i que la generació Pokemon amb prou feines els deu conèixer va existir durant la nostra infància, molt abans que apareguessin els Simpson en pantalla, una sèrie animada anomenada “Els Barrufets”.
Avui aquests entranyables personatges blaus estan d’aniversari: fa 50 anys que van néixer de la mà del dibuixant Peyo. El 23 d’octubre de 1958 l’humorista belga els va introduir al seu còmic Johan i Pirluit sense ser conscient de l’èxit que acabarien tenint.
Però no tot és fantàstic, innocent i simple en la comunitat barrufeta. S’ha dit que els set pecats capitals apareixen representats en els principals protagonistes: el Filòsof respondria a la Supèrbia, el Golut a la Gula, el Rondinaire a l’Enveja, la Pitufina a la Luxúria, el Peresós a la Peresa i el Forçut a l’Avarícia.
¿Agafat pels pèls? No recordo tant la sèrie com per a contestar-vos, però sí que em sembla sospitosa aquesta correlació quan, precisament, si d’alguna filosofia han d’estar impregnats aquests éssers diminuts és del socialisme; teoria bastant recolzada…
La comunitat pitufenca té grans paral.lelismes amb l’utòpica societat marxista, on els diners, la família, la religió i la pròpia individualitat brillen per la seva absència. Els Barrufets viuen en una comunitat on cadascú té un rol determinat i una funció específica; tots treballen per igual, no per a una realització personal sinó pel benestar de tota la comunitat. Si ho recordeu, tots són semblants i vesteixen igual; és a dir, exemplifiquen a la perfecció la igualtat entre tots els éssers humans i el fet que ningú mereix més que l’altre.
Els Barrufets, igual que un estat socialista, tenien un únic líder, el Pare Barrufet, que era qui decidia què s’havia de fer i què no dins la comunitat. Aquesta decisió, a més, no era qüestionada per ningú i s’obeïa al peu de la lletra. El Pare Barrufet era també l’únic que es diferenciava de la resta amb la seva barba blanca i la seva vestimenta… Roja.
Els Barrufets tenien un enemic mortal: Gargamel. I si creieu que Gargamel no té res a veure amb l’enemic mortal del socialisme, és a dir, amb el capitalisme, aneu errats. Molts de nosaltres encara contestaríem il.lusos que Gargamel perseguia els Barrufets per menjar-se’ls, però si feu una mica més de memòria o reviseu els capítols recordareu que Gargamel ansiava capturar els nostres amiguets blaus perquè eren l’ingredient indispensable amb el qual aconseguiria convertir el plom en… Or. Per més inri, Gargamel anava vestit com un sacerdot i la seva casa s’assemblava a una església.
A barrufar!
