
EM SUGGEREIX:
Inquietant. Oníric. Culte. Visual. Frenètic. Retrat de sensacions. Aconseguides BSO. Sexe. Vagatge intel.lectual. Paranoia. Videoclip. Angoixa. Drogues. Muntatge àgil i original.
FILMOGRAFIA:
Supermarket Sweep (1991)
Fortune Cookie (1991)
Protozoa (1993)
Pi (1998)
Requiem for a dream (2000)
The Fountain (2006)
CURIOSITATS:
- “Requiem for a dream” és una adaptació cinematogràfica de la novel.la homònima de Hubert Selby.
- Considera que “Matrix” va marcar un abans i un després en el cinema de ciència ficció, de la mateixa manera que van fer-ho “La Guerra de las Galáxias” o “2001. Una Odisea en el Espacio“. Existeixen, doncs, pel.lícules pre-Matrix i post-Matrix.
OPINIÓ:
PUNTS FORTS:
- Construeix uns personatges creïbles amb arcs de transformació ben treballats.
- La realització és part de la narració, no un mer vehicle de comunicació.
- Connecta amb les emocions de l’espectador.
- Magistral fotografia.
PUNTS QUE ALGÚ POT CRITICAR:
- Són pel.lícules que requereixen cert nivell intel.lectual; per a espectadors que gaudeixen quan els fan pensar, reflexionar, anar una mica més enllà.
- Als nostres pares, o generacions anteriors, els costa seguir-les. Pel trencament de la linealitat narrativa, pel ritme àgil i picat, per la manera d’informar no només verbalment sinó també, i sobretot, visualment.
Pi: és la peli d’Aronofsky que menys recordo, però sí em va quedar grabada la increïble capacitat de l’autor per transmetre una atmosfera angoixant, claustrofòbica… i el dinamisme que impregna tota la narració. Sempre cal tornar-la a veure; cada vegada descobreixes nous missatges, noves referències, nous detalls.
![]()
Requiem for a dream: si “Pi” ja destacava per un muntatge poc convencional, “Requiem for a dream” representa la consagració d’Aronofsky: plans picats, carregats de significat; aconsegueix comunicar de forma visual tant l’ambient com les emocions. Magnífica BSO. Colpidora.
![]()
The Fountain: He sentit molta gent que deixa aquesta pel.lícula per terra, i probablement, si t’agrada el cinema comercial, trobis que “The Fountain” no val gran cosa, que no s’entén o que, fins i tot, t’avorreix perquè et perds en ella. Personalment, no trobo que no s’entengui, és qüestió d’entrar-hi. Qüestió de comprendre que se t’estan explicant dues històries que tenen els mateixos actors com a protagonistes però que l’únic que tenen en comú és el tema: la búsqueda de la vida eterna; que també és el què t’expliquen les escenes, d’una fotografia sublim, emmarcades en un no-espai i no-temps i molt relacionades amb la filosofia hindú i budista.
![]()